La Casa del Bou a Albalat de la Ribera, del segle XVIII, passa per ser la casa particular més antiga de la localitat. Deu el seu nom al cap de bou que presidix l'entrada principal a la part interior. L'edifici destaca, no només pel seu valor històric (és una de les poques cases senyorials que es conserven a la localitat), sinó també pel seu valor arquitectònic i tècnic: es tracta d'una casa rural compacta de pisos paral·lels a la façana i un eix transversal centrat a la planta. Gran part de la seua importància radica en la unitat estructural que manté i que possibilita la lectura de cada un dels elements que configuren la seua ordenació i distribució, tant interna com externa. A la planta baixa es trobava l'habitatge, així com un pati per a guardar els animals, mentre que els pisos superiors s'utilitzaven com magatzem i per a altres activitats que sostenien l'economia familiar.
En este sentit, cal destacar la disposició i l’estructura del pis superior, destinat a la cria de cucs de seda (fet molt habitual a la comarca), i a la conservació de les andanes de fusta i canyissos preparades per a estos fins. En la restauració recent de la Casa del Bou s'han sabut mantindre estos elements que ens parlen del passat sericícola de la localitat i que constituïxen un dels millors exemples que es conserven d'un conjunt de «llits» disposats en la seua ubicació original. En general, el pis superior de la Casa del Bou pot entendre's com una xicoteta lliçó de sericicultura tradicional de l'horta valenciana.
També s'han restaurat la decoració mural de totes les estances, així com un gran nombre de mobles de fusta d'època que es conservaven a la localitat. Tot el conjunt permet transportar el visitant a una època, el segle XVIII, caracteritzada pel lideratge riberenc en el sector seder.