La Font Reial de la Trinitat, una font històrica i ornamental, construïda al segle XV, època en què Calixt III era sols un xiquet. Està situada a la Plaça de la Trinitat de Xàtiva. Ha estat declarada Bé de Rellevància Local.
La Font Reial de la Trinitat, rematada per una copa piramidal de 8 costats, presideix la plaça que bateja. És un dels llocs amb més encant del nucli antic. Es va construir en 1403, encara que la informació oficial es va perdre amb l’incendi de l’arxiu de la ciutat en 1707. Es va restaurar durant el segle XVIII i, posteriorment, en la dècada dels 80 del segle XX, va començar a formar part del Conjunt Històric i Artístic de la ciutat.
És una font que ha servit com a model per a la construcció d’altres fonts posteriors. Està formada per una tassa de planta octogonal, al centre de la qual s’alça una columna amb forma de prisma. Aquesta s’obri per tal de formar la cara inferior de la copa, una copa adornada amb arabescs cecs i que queda separada del tambor pel bossell. El tambor és també octogonal i a les cares apareixen esculpits els escuts de Xàtiva i d’Aragó. Com a remat, una piràmide adornada amb fileres de ganxet i actualment coronada amb un adorn xicotet que substitueix l’original: una imatge de Santa Llúcia.
És en aquest espai on queden les canelles, que vessen aigua procedent de la Font de Bellús de forma permanent i a través de vasos comunicants. L’acció de l’aigua ha erosionat arestes i eliminat el policromat que lluïa la font al principi.
Aquesta font està considerada la més antiga no sols de la ciutat, sinó també de la Comunitat Valenciana, a més de ser una de las poques fonts d’estil gòtic que es conserven a Espanya.