El Museu Municipal de Requena es troba a l'antic Reial Convent del Carme. La fundació d'este convent a la fi del segle XIII es deu a l'infant Alfonso de la Cerda, net d'Alfons X de Castella i de Lluís IX de França, i és el més antic de l'Ordre Carmelità en tota Castella. De la seua arquitectura destaca el claustre barroc.
El 1842 es concedix a l'Ajuntament l'ús de l'edifici conventual mentre que l'església va continuar oberta al culte. Part del convent va ser condicionat com a Casa Consistorial i, en les seues dependències, s'hi han allotjat el Jutjat del Partit, l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Pública i, actualment, el Museu Municipal. El Museu Municipal de Requena es va fundar el 1968. Al principi, es va instal·lar a la Torre de l'Homenatge, i el 1975 es va traslladar a les seues actuals dependències.
No són pocs els fons d'este museu relacionats amb la història i l'herència sedera de la localitat i la seua comarca. Destaca la col·lecció «La indumentària tradicional al camp de Requena-Utiel. 1789-1914», un repàs per l'evolució de la vestimenta local durant el segle XIX, que inclou peces de seda com a part de diferents models d'indumentària. També es mostren peces soltes de gran valor, com ara tafetans, domassos i velluts, així com algunes teles procedents de l'última fàbrica en actiu de Requena: García de Leonardo. La secció etnològica conserva alguns instruments i eines que il·lustren el procés d'elaboració d'estos teixits.
La peça de seda de més valor que atresora el Museu Municipal de Requena és, sens dubte, l'estendard o penó elaborat amb motiu de la proclamació del rei Ferran VI (flamejat per primera vegada el 2 d'octubre de 1746) i que presenta els escuts d'armes reial i de la vila.
També es conserva una talla en fusta de Sant Jeroni, patró dels seders, coneguda com «dels majordoms», perquè es tractava de la imatge que circulava per les cases nobles de la localitat i que, per tant, transportaven els majordoms en passar d'una casa a una altra. En relació al gremi, al Museu Municipal de Requena s’hi pot veure una còpia dels estatuts del Col·legi de l'Art Major de la Seda, ja que es desconeix el parador dels originals o bé ni tan sols han arribat fins als nostres dies.