Les flors tranquil-les en la ciutat adormida

Autor: Itinerantur 

Fa quasi 20 anys que Joan, una persona molt estimada per nosaltres, animava d’esta forma la fundadora d’Itinerantur a parar més atenció al món vegetal que a la biologia humana: “Les plantes són molt més agraïdes que les persones!”

Estos últims mesos, en què hem experimentat el món sense nosaltres, aquella frase ha cobrat, de nou i de forma molt poderosa, vida. I no cal endinsar-se en un prat o en un bosc per a comprovar-ho: hi ha prou amb posar un peu al carrer (ara que podem!).

Després d’un any hidrològic tremendament plujós, amb la gent tancada a casa i les brigades de jardineria dedicades a altres tasques, qualsevol clevill en la vorera, escocell descuidat, clot en la calçada, rasa en el descampat, ampit abandonat o pany rovellat s’ha convertir en un jardí en miniatura, en un regal per a la vista i l’olfacte, en una festa per als milers d’insectes que tornem a veure voletejar i que estan disfrutant bona cosa, quasi tant com els pardals que se'ls engulen al vol com si foren peixos voladors que devoren aeroplàncton.

Sense intenció de descobrir res nou ni de revolucionar les xarxes socials amb increïbles imatges d’un món salvatge que torna a recuperar l’espai perdut, vos presentem tot seguit algunes xicotetes i humils meravelles que hem trobat a prop de casa, a penes a 100 metres a la redona. Quin respir de color que ens està donant!

 

• Nom científic: Cerastium glomeratum

Nom vulgar: Borrissol

Habita en varietat d’ambients de tota Euràsia. És el que en diem cosmopolita, tant que a Benicàssim a escollit un escaló malmés d’accés a una casa, com si volguera avisar del perill de caiguda a aquells que hi entren. Això sí, si acabes entropessant, esta planteta pot alleujar-te el dolor, ja que conté components analgèsics.

 

• Nom científic: Convulvulus althaeoides

Nom vulgar: Corretjola de serp

De ben segur que heu vist esta planta enfiladissa mediterrània un muntó de vegades, alegrant reixes i tanques amb flors roses i vistoses. La nostra xicoteta Júlia diu que fan olor de sucre! A l'estiu és quan la veureu en tota la seua esplendor, just quan més la podríeu necessitar, ja que, ben preparada, alleuja les picadures d’insectes

 

• Nom científic: Diplotaxis erucoides

Nom vulgar: Ravenell, citró.

Podreu veure este prodigi de les cunetes i els rostolls durant quasi tot l’any: no li agrada amagar-se i floreix només plou una miqueta. A més, i com tantes herbes comuns, és comestible. Un secret: el nostre amic Nico, xef del Pou de Beca, ens va ensenyar a preparar un espectacular wasabi autòcton amb els fruits xicotets i allargats d’esta planta.

 

• Nom científic: Galium aparine

Nom vulgar: Apegalós, raspallengua.

Esta planta, literalment, està feta per a quedar-se amb tu: està coberta d’una infinitat de xicotets esperons com els del velcro. Sembla que el nom en llatí prové del grec gala (llet), ja que s’utilitzava per a quallar la llet i fabricar formatge. Vos en heu adonat? Una altra planteta l’acompanya en tan humil llar: Dalt a la dreta podeu veure una Euphorbia!

 

• Nom científic: Oxalis pes-caprae

Nom vulgar: Agret, vinagrella.

Que el color groc tan bonic d’estes flors no vos faça oblidar que és una de les herbes invasores més perilloses que tenim per ací. Ho cobreix tot! Mireu com vol escapar del muret on la vam trobar. L’única cosa que la salva és que és comestible: refresca amanides i begudes, i augmenta l’apetit!

 

• Nom científic: Petunia x hybrida

Nom vulgar: Petúnia.

Fa segles que vam portar les petúnies d’Amèrica del Sud per a donar més color als parterres. Està clar que s’hi van adaptar molt bé... I si no, que li ho diguen a la de la foto: un híbrid sense complexos que busca la caloreta del mediterrani. Al cap i a la fi, són de la família de les tomaques, les creïlles o les albergines, i a totes els agrada prendre el sol!

 

• Nom científic: Sonchus tenerrimus

Nom vulgar: Llicsó de paret.

Creix per tot arreu, ja siga en ambients molt urbanitzats o en el camp. I sempre ensenya les flors grogues com dient “menja’m”. I és que els llicsons, amb les fulles tan tendres (tenerrimus) són unes de les verdures més conegudes del nostre entorn i, sovint, es mengen bullides o en amanida. Bon profit!

No creieu que les nostres ciutats serien molt més boniques, sanes i amables amb estes herbes i flors creixent per tot arreu, en qualsevol lloc lliure d’asfalt? Ja heu vist que no els cal massa espai ni atenció.

Ens donen tant a canvi de tan poc!