Prop de la localitat d’Agost, província d’Alacant, trobem un aflorament estratigràfic de rellevància internacional format per una seqüència de margues i argiles dins de les quals es troba registrat el trànsit entre els períodes Cretaci i Paleogen.
Aquest trànsit va estar determinat pels efectes de l’impacte d’un gran meteorit al costa de la península de Yucatán (Mèxic) que donaria lloc a una de les extincions en massa més greus de la història de la Terra, fa 66 milions d’anys.
Aquest límit, oficialment límit K/T, de l’alemany Kreide Tertiär (Cretaci Terciari) es coneix més col·loquialment com a “capa negra d’Agost”. Correspon a un nivell argilós fosc, d’uns 10 centímetres de grossor, que inclou una làmina mil·limètrica molt característica, de tonalitat rogenca, amb una concentració anormalment elevada en iridi i altres elements químics de procedència extraterrestre, a més de la presència de microesferes de goethita (microtectites) originades per la temperatura i la pressió altes que s’associen als grans impactes meteorítics.
L’origen d’aquests components estaria en el gran núvol de pols produït per l’impacte i que acabaria estenent-se per tota la Terra, formant una capa que bloquejaria la penetració de la llum solar i que dificultaria, així, la fotosíntesi, provocant una extinció massiva d’espècies, tant terrestres com marines i, entre aquestes, els dinosaures.
La capa negra d’Agost és un dels enclavaments del límit K/T més estudiats del món per la exposició i accessibilitat que presenta, a més de la bona continuïtat lateral dels afloraments. Es tracta d’una de les tres seccions més destacades d’aquest episodi a Espanya; les altres dues es troben a Caravaca de la Cruz (Múrcia) i a Zumaia (Guipúscoa).
El límit K/T d’Agost ha estat catalogat com a lloc d’especial interés geològic.